FILMHISTORIA Online

T.O.: Captain Phillips. Producció: Scott Rudin Prod., Michael De Luca Prod., Trigger Street Prod. (Estats Units, 2013). Productors: Dana Brunetti, Michael De Luca, Scott Rudin. Director: Paul Greengrass. Guió: Billy Ray (basat el llibre de Richard Philips i Stephan Talty “A Captain’s Duty: Somali Pirates, Navy SEALS, and Dangerous Days at Sea). Música: Henry Jackman. Direcció de fotografia: Barry Ackroyd. Muntatge: Christopher Rouse.

Intèrprets: Tom Hanks (Richard Phillips); Barkhad Abdi (Muse); Barkhad Abdirahman (Najee); Mahat M. Ali (Elmi); Michael Chernus (Shane Murphy); David Warshofsky (Mike Perry); Corey Johnson (Ken Quinn); Chris Mulkey (John Cronan).

Feia tres anys que el director britànic Paul Greengrass havia estrenat el seu darrer film, Green Zone, un retrat dels primers moments de la invasió de l’Iraq i de la infructuosa recerca d’armes de destrucció massiva. Així doncs, pels admiradors del director britànic era una gran notícia saber que, després d’aquest temps, s’estrenava un nou film seu, aquest cop relatant la història de com un vaixell de mercaderies, el Maersk Alhabama, va ser assaltat i segrestat a l’Oceà Índic per part d’un grup de pirates somalis. En aquesta situació, el capità del vaixell, Richard Phillips es va veure obligat a fer mans i mànigues per protegir la tripulació i evitar una catàstrofe.

No sorprèn gens que Greengrass hagi escollit aquest tema, ja que encaixa a la perfecció amb l’estil de la seva filmografia, del qual en podem extreure tres pilars fonamentals: retratar un episodi històric, donar-ne una visió crítica i crear un film d’acció en clau d’entreteniment. La clau del cinema de Paul Greengrass, del qual Captain Phillips no n’és cap excepció, és la combinació perfecta d’aquests tres elements, sense que cap prengui més rellevància sobre els altres. Captain Phillips és alhora un retrat del segrest del Maersk Alhabama, una crítica al context que ha portat a molts somalis a dedicar-se a la pirateria i una pel·lícula d’acció trepidant.

Veient el film i els reportatges sobre el rodatge, es constata que Greengrass es preocupa per la fidelitat de la història, però sobretot perquè les escenes resultin creïbles per l’espectador. El rodatge es duia a terme a un vaixell de la companyia danesa Maersk, en un model idèntic al que va viure el segrest, es rodava al mig del mar (van canviar l’Oceà Índic pel Mediterrani) i hi participaren mariners i soldats com assessors i figurants puntuals.

Tècnicament seguim trobant l’estil característic de Green Zone o la trilogia Bourne: l’ús de la càmera en mà per donar dinamisme i un aire a documental, un muntatge de plans curts i ràpids, que atorga molt de ritme a les escenes d’acció, donant una justa sensació de caos sense que l’espectador arribi a perdre’s. I malgrat que el muntatge final no inclou plans seqüència, moltes escenes llargues han estat rodades sense interrupció, cosa que dóna com a resultat que les escenes i la interpretació dels actors quedin el més naturals possibles. Unes interpretacions excel·lents, on destaca molt en Tom Hanks en el paper protagonista, carregant amb bona part del pes dramàtic de la història, però que no desmereix les interpretacions de la resta del càsting.

Captain Phillips és un film obligat pels seguidors de la filmografia de Paul Greengrass, i és un nou treball d’un director que mereix i mereixerà ser objecte d’estudi pels historiadors del cinema. Als admiradors incondicionals només ens queda preguntar-nos quan sortirà la seva nova producció.