Libertas perfundet omnia luce! Aquesta frase, símbol de la Universitat de Barcelona, expressa la voluntat de fer arribar per tot arreu la llum del saber i la veritat de la nostra història des de la llibertat i la democràcia (...).
No caldria insistir en el desig lògic d’una institució que té més de mig mil•lenni al darrere de disposar d’un relat fidel dels fets que han marcat la seva història, dels esdeveniments socials i polítics de què ha estat partícip com a subjecte actiu o passiu (...).
El que ara considerem cabdal és el 75è aniversari de la promulgació de l’Estatut d’autonomia de la Universitat de Barcelona del mes de setembre de 1933 (...).
No podíem deixar passar els tres quarts de segle de l’efemèride sense reflexionar sobre el que van representar els pocs mesos d’autonomia real, no gaire més enllà de la trentena. Cal restar al temps que hi ha entre setembre de 1933 i gener de 1939, dos períodes e què l’Estatut resta suspès: des dels fets d’octubre de 1934 fins al retorn de les esquerres el febrer de 1936, període durant el qual les idees progressistes queden congelades; i els mesos entre el juliol de 1936 i l’octubre de 1937, en què hi ha un rector-comissari i el patronat desapareix. I com que també cal saber ben bé d’on venim, del llunyà segle XV; per on hem transitat, enmig d’Àustries, de Borbons, de repúbliques, d’autonomies i de tota mena de circumstàncies econòmiques i socials; i cap on anem, des de la lluita contra el franquisme cap a la transició, la democràcia i el segle XXI, l’estructura del llibre ja estava ben perfilada.
Al voltant de la idea central creiem que s’ha bastit un corpus sòlid d’informació i d’interpretació històrica que honorarà la nostra Universitat, i que a més permetrà conèixer i aportarà un gran cabal de dades, molt valuoses pel fet d’estar emmarcades sempre en els oportuns comentaris dels autors dels diferents capítols.
La tasca de recerca arxivística, de documents i de fotografies, ha estat una de les que més novetats ha aportat. El conjunt final de la nostra Història de la Universitat de Barcelona ha de marcar una fita històrica (...). Tinc la confiança que us presento un llibre interessant, amè i imprescindible per entendre la nostra història, la purament universitària, però també la del país.
(Extret del pròleg de Màrius Rubiralta)
Volumen en el cual se compendian los aspectos sobresalientes de una realización inolvidable que comenzó con la gran aventura del Ensanche de Barcelona y que, gracias al Rector don Víctor Arnau, mediando entre las recias voluntades de Ildefonso Cerdá y de Elías Rogent, logró un acuerdo que se plasmaría en el edificio singular que ha sido, y sigue siendo, el foco primordial de la cultura catalana.
Amb l'edició del present llibre es pretén posar a l'abast, en una acurada síntesi, l'evolució de la Universitat de Barcelona d'ençà de la seva creació i la seva presència en la societat catalana, que ha variat segons el moment concret de la història, des de la indiferència dels períodes més foscos fins al lideratge social dels períodes més progressistes i actius.
Dins dels actes de commemoració del 150 Aniversari de la Restauració de la Universitat a Barcelona, celebració que venia a reparar en part l'oblit del 500 Aniversari de la seva Fundació, es va organitzar el primer Simposi d'Història de la Universitat de Barcelona.
Aquest llibre recull les ponències presentades en el Simposi i constitueix sens dubte, una aportació important que amplia i enriqueix la vida de la nostra institució.
La Universidad de Barcelona, fundada por Alfonso el Magnánimo en 1450 (hace ahora 555 años), se convirtió casi un siglo después, por iniciativa del ayuntamiento, en el centro de saber más avanzado de Cataluña. La minuciosa investigación y cartografía de sus áreas de transmisión y cultivo del conocimiento evidencian que vivió una auténtica edad de oro en esta época. En este sentido, pues, podemos ratificar lo que los estudios sobre la lectura y el libro ya han apuntado: no hubo retraso ni excepcionalidad cultural en la Barcelona del Renacimiento y la Contrarreforma. La universidad se situó a la altura de los patrones europeos e incluso los superó en lo que hace referencia a la formación de los profesionales sanitarios. Del crisol académico surgieron los intelectuales creadores de opinión y las clases dirigentes de una ciudad que estaba muy lejos de padecer los síntomas de ese fenómeno descrito como "la decadencia catalana", hoy absolutamente cuestionado y obsoleto. La municipalización de la institución universitaria -la más representativa del modelo dominante en la Corona de Aragón- limitó el intervencionismo regio y el corporativismo gremial y atávico de los colegios de doctores, propició un brujulear político con secuelas de corrupción y protestas de los estudiantes, y representó una alternativa organizativa respecto a las universidades de Castilla, que, con sus luces y sombras, respondió a los intereses de las elites y capas medias de la sociedad barcelonesa.
Este libro ofrece al lector una visión panorámica sobre el mundo universitario de Barcelona en uno de los períodos más atractivos, inspirados e ignotos de su historia. Brinda a los estudiosos un acercamiento a la cuestión que ofrece respuestas, pero también plantea numerosas preguntas que quedan abiertas -a modo de acicate- a ulteriores análisis.
Ordinations e nov redreç de la Universitat de Barcelona (1596)
Reproducció facsímil del pergamí mitjançant el qual el rei Alfons el Magnànim va concedir el privilegi de fundació de la Universitat de Barcelona, el 1450, i que avui es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Es presenta dins d'una carpeta que a més conté la transcripció i traducció al català i al castellà del text íntegre del document realitzades per Rafael Conde (de l'esmentat Arxiu), així com un breu estudi històric, a càrrec del doctor Salvador Claramunt, catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona.
